Fins ara ens hem ocupat de les màquines simples, la principal funció de les quals és multiplicar la força. Les màquines més complexes, a més de poder multiplicar o dividir forces, es caracteritzen per transmetre i/o transformar moviment. Aquestes màquines estan formades per diferents peces anomenades mecanismes.
Un mecanisme és un conjunt de peces (barres, politges, guies, etc.) que fan funcions de guiatge, transformació i transmissió del moviment relacionat amb les forces que actuen en una màquina.
Una bicicleta, una rentadora, una màquina de cosir; tots són exemples de màquines compostes per diferents mecanismes (pinyons, corretges, etc.).
En funció de si modifiquem o traslladem el moviment, parlem de transmissió del moviment o transformació del moviment.
SABIES QUE...
El mecanisme d’Heró
Heró d’Alexandria era un enginyer i matemàtic grec. Sabies com s’ho va fer per obrir i tancar les portes del temple d’Heró?
Pots obtenir més informació en aquest web:
Els mecanismes de transmissió del moviment permeten passar el moviment d’un eix a un altre, modificant la velocitat i el sentit de gir. Els més importants són: transmissió per engranatges, per cadenes i per corretges.
WEB
Rellotgeria suïssa!
Trobaràs l’enllaç a aquest recurs al Centre d’Ensenyament Online.
Ens trobem a l’era digital, les noves tecnologies ens envolten: smartphones, tauletes tàctils, televisors d’alta definició, etc. I els rellotges? N’hi ha molts de digitals (electrònics), però també d’analògics (mecànics) amb unes prestacions excel·lents!
Fes una llista de dispositius o sistemes que utilitzin mecanismes per funcionar.
Exposa la qualitat d’aquests sistemes i valora si es podrien millorar.
Les politges, els engranatges i els pinyons són rodes que formen part dels mecanismes de transmissió del moviment circular. La velocitat a què giren s’anomena freqüència de rotació (n) i s’expressa en voltes per minut o revolucions per minut (rpm).
La transmissió de moviment d’un eix a un altre es fa mitjançant rodes. En l’eix motriu o d’entrada hi tenim acoblada la roda motriu, i a l’eix conduït o de sortida hi tenim la roda conduïda.
La relació de transmissió (i) indica el nombre de voltes que fa l’eix conduït (n2) per cada volta que fa l’eix motriu (n1) .
Matemàticament, la relació de transmissió s’expressa així:
i = relació de transmissió (no té unitats)
n1 = freqüència de rotació de l’eix motriu o de la roda motriu (rpm)
n2 = freqüència de rotació de l’eix conduït o de la roda conduïda (rpm)
En funció del resultat de l’operació, podem tenir:
i >1: la roda conduïda gira més ràpidament; per tant, és un sistema multiplicador de velocitat.
i <1: la roda conduïda gira més a poc a poc; per tant, és un sistema reductor de velocitat.
En les transmissions de moviment, la força transmesa és inversa a la velocitat. Així, en un sistema multiplicador de velocitat tenim un sistema reductor de força, i a l’inrevés.
SABIES QUE...
En el sistema internacional d’unitats (SI), la freqüència de rotació (n) s’expressa en min–1.
La velocitat angular \begin{equation*} (\omega) \end{equation*} és una mesura de la velocitat de rotació. La unitat en l’SI és el radiant per segon (rad/s).
\begin{equation*} 1\text{ volta} = 2\pi\text{ rad} \end{equation*} .
En una transmissió per politges, la motriu gira a n1 = 300 rpm i la conduïda gira a n2 = 600 rpm . Calcula quina és la relació de transmissió. Es tracta d’un sistema reductor o multiplicador de velocitat?
Apliquem l’expressió de la relació de transmissió:
Com que i = 2, llavors es tracta d’un sistema que multiplica per dos la velocitat i redueix per dos la força transmesa.
16 |
Identifica les parts d’aquesta transmissió. |
![]() Fig.2.43
|
|
17 |
Determina la freqüència de rotació de la roda motriu d’una transmissió per politges en què la roda conduïda gira a n2= 600 rpm i la relació de transmissió és de i = 3. |
18 |
En l’activitat anterior, si la roda motriu girés a n1= 300 rpm, quina seria la relació de transmissió (i)? |
Una de les aplicacions més importants de les politges és la transmissió d’un moviment giratori o de rotació d’un eix a un altre paral·lel. La corretja és un sistema flexible i molt apropiat per dur a terme aquest tipus de transmissió. La corretja més usada és la de tipus trapezial, però també s’usen les planes i les dentades.
Les principals característiques són la facilitat i senzillesa per transmetre el moviment a llarga distància. No necessita un gran manteniment i és un sistema silenciós. Per contra, la corretja pot lliscar entre les politges i no és adequada per transmetre grans forces.
Si anomenem n1 i n2 les freqüències de rotació de la politja motriu i conduïda, respectivament, i D1 i D2 els seus diàmetres, la relació de transmissió (i) la podem calcular fent servir l’expressió:
En funció dels diàmetres i la disposició de les corretges, amb dues politges podem tenir quatre possibles acoblaments:
Per accionar un trepant de sobretaula (fig. 2.48) es col·loca una politja de 150 mm de diàmetre en un motor elèctric. Aquesta politja s’enllaça mitjançant una corretja amb una altra politja, que té un diàmetre de 100 mm, solidària a l’eix del trepant. Si el motor gira a 1500 rpm, quina serà la freqüència de rotació de l’eix conduït? Quina serà la relació de transmissió (i) del mecanisme?
Per determinar la freqüència de rotació, fem:
Per determinar la relació de transmissió:
Amb aquesta relació de transmissió, significa que per cada volta que fa el motor, el trepant en gira 1,5.
Els engranatges estan constituïts per rodes dentades, de manera que les dents de l’una s’insereixen dins de l’altra. S’usen quan els eixos entre els quals s’ha de transmetre el moviment són molt propers. Els engranatges més comuns són: els helicoïdals, els rectes iels cònics.
Les principals característiques són: transmissió molt fiable i exacta, ja que no existeix el lliscament entre rodes. Poden transmetre esforços elevats. No són útils per a transmissions a distància.
SABIES QUE...
Cargol sense fi
El cargol sense fi és un mecanisme que transmet moviment entre eixos que formen un angle recte. Permet relacions de transmissió grans i només es transmet moviment en un sentit.
Si anomenem n1 i n2 les velocitats de rotació de l’engranatge motriu i conduït, respectivament, i z1 i z2, el seu nombre de dents, la relació de transmissió (i) la podem calcular d’aquesta manera:
En aquest tipus de transmissió, les dues rodes giren sincronitzades, però en sentit contrari. En funció del nombre de dents de les rodes, tenim sistemes reductors o multiplicadors de velocitat.
PER SABER-NE MÉS
Engranatges
Podràs conèixer amb més detall aquests mecanismes en aquests webs:
http://www.xtec.cat/~jrosell3/engranatges/
http://www.mnactec.cat/educa/mecanismes.php?a=els_engranatges_rectes
Aquest sistema incorpora els avantatges de les rodes dentades quant a la fiabilitat i la resistència de la transmissió, i el de les politges pel que fa a la distància entre eixos. Per contra, fa més soroll.
El càlcul de la velocitat i de les relacions de transmissió s’efectua com el dels engranatges, però les dues rodes, plat i pinyó, giren en el mateix sentit.
PER SABER-NE MÉS
La bicicleta
Com podem saber quina relació de transmissió és la més adequada per anar més de pressa o pujar millor?
Per a més informació pots consultar aquest web:
http://www.edu365.cat
WEB
Canvi de marxes
Vídeo sobre el mecanisme de canvi de marxes (CEO).
19 |
Elabora una taula en què s’indiquin els principals avantatges i inconvenients de la transmissió per politges, engranatges i cadenes. |
20 |
En la transmissió per politges de la figura següent, la motriu té un diàmetre D1 = 100 mm i la conduïda D2 = 200 mm. Quina és la relació de transmissió? És un sistema reductor o multiplicador de la velocitat? |
![]() Fig.2.59
|
|
21 |
Si sabem que la roda conduïda de l’exercici anterior gira a n2 = 1500 rpm, a quina freqüència gira la roda motriu? |
22 |
Calcula la freqüència de rotació de l’engranatge 1 i la relació de transmissió d’aquest mecanisme, si la freqüència de rotació de l’engranatge 2 és de 250 rpm. Es tracta d’un sistema reductor o multiplicador de velocitat? |
![]() Fig.2.60
|
|
23 |
Assenyala cap on es desplaçaran les cremalleres si l’engranatge número 1 es mou com s’indica a la fig. 2.61. |
![]() Fig.2.61
|
Els mecanismes que hem descrit fins ara transmeten moviments circulars. Els que estudiarem a continuació transformen el moviment circular en rectilini alternatiu o a l’inrevés. És el cas del mecanisme biela-manovella i les lleves.
El mecanisme biela-manovella transforma de manera il·limitada el moviment circular en rectilini alternatiu i viceversa.
La manovella o maneta, anomenada també cigonyal, duu acoblada, mitjançant una articulació, la biela. En l’altre extrem de la biela es fixa una altra peça, anomenada pistó. En girar la maneta fem que el pistó, a través de la biela, llisqui dins una guia de dreta a esquerra alternativament. Si fem moure el pistó alternativament aconseguirem fer girar la manovella.
La principal aplicació la trobem en els motors d’explosió (cotxes, motos, etc.). També és molt usat en les màquines de cosir.
SABIES QUE...
Pinyó-cremallera
Aquest mecanisme es compon d’una roda dentada (pinyó) i d’una barra també dentada (cremallera). S’utilitza quan cal transformar un moviment circular en un rectilini o a l’inrevés.
Les lleves s’utilitzen bàsicament per transformar moviments circulars en rectilinis alternatius, però no a l’inrevés, com passa amb el mecanisme biela-manovella.
La principal aplicació és la que s’utilitza en els motors d’explosió per obrir i tancar les vàlvules d’entrada i sortida de gasos del cilindre.
VÍDEO
Animació 3D
En aquesta animació podràs comprovar el moviment del mecanisme biela-manovella d’un cilindre, i el d’un arbre de lleves d’un cotxe.