Este lloc web utilitza cookies pròpies i alienes per millorar l'experiència d'usuari i elaborar estadístiques. Suposem que si continua navegant en aquest lloc web, n'accepta l'ús.
En aquesta unitat, ens ocupem del saber filosòfic en general.
Abordem la unitat, des d'un punt de vista teòric, en cinc apartats:
En la introducció comencem responent la pregunta sobre la necessitat d'estudiar filosofia. En el primer apartat ens ocupem de la seua doble definició, teòrica i pràctica. En el segon establim què la diferencia de la ciència i de la religió. En el tercer abordem la seua finalitat. En l'últim parlem de l'actitud crítica de la filosofia com un modus vivendi.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat, ens ocupem del naixement de la filosofia. Abordem la unitat en cinc apartats: En la introducció ens ocupem de l'origen històric de la filosofia. En el primer apartat, dels seus inicis a Grècia, amb el trànsit del mite al logos, abordant a més el problema del canvi i la naturalesa de les coses (phýsis). En el segons ens reguntem per l'essència de la naturalesa i per les seues dues perspectives, la monista i la pluralista. En el tercer abordem la figura de Sòcrates i els seus ensenyaments, així com la dels sofistes. I en l'últim parlem dels dos grans filòsofs clàssics: Plató i Aristòtil.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat, ens ocupem de la identitat personal.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció ens ocupem de limitar el camp de la psicologia. En el primer apartat abordem el temperament i el caràcter. En el segon distingim algunes teories de la personalitat. En el tercer ens ocupem de les emocions i de les teories de la motivació. I en l'últim parlem de la consciència i de l'inconscient.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens ocupem de l'ésser humà des de la filosofia.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció plantegem l'ésser humà com un enigma. En el primer apartat ens ocupem de la reflexió que la filosofia clàssica ha fet sobre l'ésser humà, centrant-nos en el dualisme antropològic de Plató i en la psicologia d'Aristòtil. En el segon abordem l'ésser humà des de l'edat mitjana i el Renaixement, amb Agustí d'Hipona, Tomàs d'Aquino i Pico della Mirandola. En el tercer es tracta l'ésser humà en la filosofia de l'edat moderna, amb Descartes, Hume i Kant. I en l'últim parlem de la condició humana des de l'ésser humà com a projecte d'Ortega, com a ésser lliure de Sastre, i fem una síntesi històrica dels conceptes de «cos», «ment» i «emocions».
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens ocupem de la cultura i de la societat.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció ens ocupem de definir què entenem per cultura. En el primer apartat fem una distinció entre cultura, societat i civilització per la temptació que hi ha de considerar-los sinònims. En el segon abordem els elements de la cultura, tenint en compte dos punts de vista: el de l'adaptació al medi i el de la transformació de la naturalesa. En el tercer ens ocupem del procés de socialització, definint el concepte de manera aproximada i dividint-la en primària i secundària. I en l'últim parlem del relativisme, de l'etnocentrisme i de les conseqüències socials de la diversitat cultural.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens ocupem de la raó i dels sentits.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció ens preguntem com es genera el coneixement. En el primer apartat contraposem coneixement i opinió, i la manera d'obtindre l'un i l'altra. En el segon tractem els fonaments i els límits del coneixement En el tercer ens preguntem sobre la veritat. I en l'últim ens ocupem de la intel•ligència i de les últimes concepcions d'aquesta diferents a la concepció tradicional.
Esquema on es descriu essencialment el contingut de tota la unitat.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens ocupem de la racionalitat teòrica i de la racionalitat pràctica.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció ens ocupem de la definició de «racionalitat» en el seu doble sentit teòric i pràctic. En el primer apartat abordem el sentit teòric de la racionalitat, vinculant-lo a la filosofia, a la ciència i als límits de la racionalitat teòrica. En el segon abordem el sentit pràctic de la racionalitat, distingim entre moral i ètica i ens referim a la filosofia política. En el tercer vinculem la racionalitat a la cultura i abordem el relativisme cultural, la idea de progrés en la història i la racionalitat com a forma de vida. I en l'últim fem una crítica a la racionalitat basant-nos en els denominats filòsofs de la sospita; Nietzsche, Marx i Freud.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens preguntem sobre què és la llibertat.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció parlem de la llibertat com un valor fonamental. En el primer apartat ens ocupem del seu significat, la definim, en general, per a abordar-la després com un valor moral i polític. Distingim diferents tipus de llibertat. En el segon aprofundim en el seu sentit polític, i distingim la llibertat negativa i la positiva, i expressem les diferents crítiques que s'han fet a aquesta doble manera d'entendre la llibertat. En el tercer abordem el problema del lliure albir i les interpretacions modernes que se n'han fet. En el quart definim el determinisme, les diferents formes que presenta i les visions actuals d'aquest.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens ocupem de les ètiques aplicades.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció ens ocupem de l'ètica en les societats avançades. En el primer apartat ens ocupem de l'ètica i de la moral i ens preguntem si són el mateix; i també, del criteri per a distingir allò bo d'allò dolent. En el segon parlem de la bioètica, del seu concepte i dels problemes que planteja. En el tercer abordem l'ètica dels negocis, relacionant-la amb el sistema econòmic; també ens ocupem de la necessitat d'una ètica empresarial i la vinculem a la globalització. En el quart i últim expressem els reptes que planteja l'ètica aplicada, com l'ètica ecològica i l'ètica vinculada a la tecnologia.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens preguntem per la realitat.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció parlem de la naturalesa de la realitat. En el primer apartat, en preguntar-nos per l'essència de la realitat, establim que es tracta d'una pregunta metafísica i hi fem un recorregut històric. En el segon parlem de la filosofia de la naturalesa: de la física d'Aristòtil, de la ciència moderna i de la naturalesa, i de la filosofia contemporània. En el tercer, del problema de la llibertat i la ciència contemporània, abordant el model mecanicista, la teoria del caos i l'indeterminisme relacionat amb la llibertat. En l'últim ens ocupem del sentit de la vida.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens ocupem de la vida i de l'existència.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció parlem de la vida i de l'existència; l'ésser humà, a més de viure, existix. En el primer apartat ens preguntem per la vida, parlem dels sentits de la paraula «vida» i de la vida segons l'entén la ciència. En el segon descrivim les teories filosòfiques de la vida en la tradició filosòfica i de la vida i l'ànima. En el tercer ens ocupem de l'existència i ens preguntem per l'existir, i el distingim del viure. En el quart i últim vinculem l'existència al temps i també parlem de la mort.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.
En aquesta unitat ens ocupem de la creativitat, de l'art i dels processos creatius.
Abordem la unitat en cinc apartats:
En la introducció parlem de la creativitat humana. En el primer apartat abordem el procés creatiu, el pensament creador i el desenvolupament de la creativitat. En el segon expressem les fonts de la creativitat, la imaginació i tot allò que fa referència a la personalitat creativa. En el tercer abordem la creació artística, l'estètica com a teoria de l'art i els elements que constituïxen el que considerem una obra d'art, i també les crítiques que s'han fet a les teories de l'art. Finalment, en el quart ens ocupem de la definició de la bellesa i de quin n'és l'ideal, de com la bellesa agrada desinteressadament i de com entenem la bellesa en l'actualitat.
Per a mesurar tot el que hem estudiat i comprovar el que sabem, hem elaborat una autoavaluació composta de deu preguntes amb quatre alternatives, de les quals només una serà la correcta.