Quan mirem una pel·lícula o una sèrie, o quan llegim una novel·la, sovint n'identifiquem ràpidament el personatge protagonista.

Gràcies a quines qualitats et sembla que ho podem fer?

És possible que hi hagi herois i heroïnes més enllà de la ficció, és a dir, en la vida real?

Segurament ja tens una idea força clara de què és un heroi o una heroïna de ficció, però sabries definir-ne les característiques? Saps què és l'anomenat viatge de l'heroi? La Lola t'ho explica:

 sub txt

Inserir subtítolInsertar portadaPreview

Com ja has vist, l’heroi o heroïna protagonitza els fets en una obra literària, en la qual s'enfronta, d'una manera altruista, a una sèrie de perills tot assumint un sacrifici personal per una causa justa.

Aquest arquetip, pel seu atractiu i per la tasca que assumeix, ha inspirat i ha generat obres literàries al llarg del temps: en els contes tradicionals, amb personatges protagonistes com en Jan de la mongetera i el Petit Polzet (potser els primers herois de ficció); en novel·la, amb Pippi Langstrump i Harry Potter, entre d'altres; en els còmics, amb Batgirl i Wonder Woman, per exemple, i en formats audiovisuals, amb Luke Skywalker, Superman, Lara Croft, etc.
 

Les peripècies dels herois i les heroïnes de ficció adopten un esquema similar, tan habitual que ens passa desapercebut. És l’anomenat viatge de l’heroi, que es descriu en el vídeo inicial.

El terme viatge no es refereix exclusivament a un desplaçament, sinó que també té a veure amb un procés de canvi i amb el compliment d’una tasca, que l’obra de ficció il·lustra.

Recordem les cinc etapes que presenta aquest viatge:
 

Per fer referència a una tasca complicada o a un viatge marcat per les dificultats, es fa servir el terme odissea. Aquesta paraula remet a un personatge literari de l’antiguitat clàssica: el grec Odisseu, que els romans van anomenar Ulisses.

El que en sabem ens ha arribat a través de relats mitològics diversos, però sobretot a partir dels poemes èpics d’Homer: la Ilíada, en què es narra la guerra de Troia, i especialment l’Odissea.

Al llarg de milers de versos, Homer ens explica el dificilíssim retorn de l’heroi a casa quan acaba el conflicte bèl·lic. L’astúcia i l’enginy, més que no pas la força física, eren els trets que caracteritzaven l'heroi.
 

ÀUDIO

TEXT EN PDF

Odisseu deixa cec Polifem

–Ciclop, té, beu vi, després d’haver menjat carn humana, perquè sàpigues quina beguda guardava la nostra nau. Te l’he portat perquè et compadeixis de mi i em facis arribar a casa.

Ell acceptà el vi i se’l begué. Li agradà tant de beure el dolç licor que me’n demanà per segona vegada.

–Dona-me’n encara més, i digues-me també el teu nom perquè et doni el do d’hospitalitat amb el qual et complauré.

Jo li vaig donar de nou vi flamejant. Tres vegades li’n vaig donar i tres vegades se’l va beure sense pensar-s’hi. Tan aviat com el vi arribà a l’enteniment del ciclop, li vaig dir amb paraules dolces com la mel:

–Ciclop, em preguntes el meu nom? Jo te’l diré. Tu, però, dona’m el present d’hospitalitat que m’has promès. Ningú és el meu nom.

–Em cruspiré Ningú en darrer lloc entre els teus companys. Aquest serà l’obsequi d’hospitalitat.

Va parlar i, mentre s’inclinava, va caure de panxa a terra. Estava ajagut amb el coll girat cap a un costat. De la boca li sortia vi i trossos de carn humana i, carregat de vi, feia rots.

Aleshores vaig acostar l’estaca a les brases abundoses i, quan ja estava a punt d’encendre’s, la vaig treure del foc, i els companys estaven drets al voltant. Van agafar l’estaca i la hi clavaren a l’ull. Jo, fent força des de dalt, la feia girar. La sang li rajava al voltant del pal escalfat.

Ell va fer un gran gemec, tan terrible que les roques del voltant van retrunyir. Nosaltres, aterrits, vam fugir. Ell es va treure de l’ull l’estaca tota xopa de sang abundosa i, enfurit, la va llençar amb les mans lluny d’on era.

Després es va posar a cridar molt fort els ciclops que vivien pel voltant, en coves. Ells, en sentir els crits, hi acudien de tot arreu i li preguntaven què l’anguniejava:

–Per què crides tant, Polifem, i et queixes d’aquesta manera? És que algun dels mortals se t’enduu el ramat contra la teva voluntat? O potser algú t’està matant amb enganys i violència?

–Companys, Ningú em mata amb enganys i violència.

–Doncs si ningú no t’ataca i estàs sol, es tracta de la malaltia vinguda de Zeus. Prega al teu pare, el sobirà Posidó.

Així van parlar mentre s’allunyaven. El ciclop gemegava recargolant-se de dolor i, palpant amb les mans, retirà el pedrot de l’entrada. Quan el monstre va fer sortir a pasturar els moltons del ramat, palpava el llom de tots els que estaven drets. L’innocent no es va pensar pas que els companys i jo estàvem lligats sota el pit de les ovelles llanudes. Quan vam ser prou lluny de la cova, vaig ser el primer que em vaig deslligar i vaig alliberar els meus companys. Llavors vam fer tombar del seu camí moltes ovelles, i les vam conduir fins que vam arribar a la nau.

Homer, Odissea, cant IX. Edicions de la Magrana (Adaptació)

El principi de la fi del conflicte de la Ilíada d'Homer està marcat pel conegut episodi del cavall de Troia:

Els assetjants de la ciutat, per ordre d’Ulisses, van construir un cavall de fusta, que van abandonar davant de les muralles. Aleshores van marxar. Els troians es van pensar que l’enemic s’havia retirat, cansat de lluitar, i van arrossegar el cavall portes endins, convençuts que es tractava d’una ofrena. Però és sabut que el cavall, buit per dins, contenia un grup de guerrers que van obrir les portes de la muralla, cosa que va permetre l’entrada de l’exèrcit invasor i la derrota dels troians.

Alguns segles després, el poeta llatí Virgili recrea aquest mateix episodi a l’Eneida i el conclou amb el vers Timeo Danaos et dona ferentes, en al·lusió directa a l’obscura intenció dels assetjants.

Homer fou un poeta èpic grec que va viure al segle viii abans de Crist. Segons la tradició, se'n sap ben poca cosa, llevat que era cec i que s’acompanyava d’una cítara.

Tot i que en els escrits antics es troben poques dades sobre la seva vida i la seva obra, habitualment se li atribueix l’autoria de la Ilíada i l’Odissea, i es considera que constitueixen el fonament de la literatura occidental.

La qualitat literària dels dos poemes fa que figurin entre els llibres més editats i traduïts al llarg de la història.

Així comença l’Odissea en grec clàssic:

 
Informa’t sobre com devien sonar aquests dos versos inicials.

Si ho prefereixes, busca’n alguna traducció i llegeix-ne algun cant (sí, la poesia èpica era cantada!):

• Cant X: narra la trobada d’Odisseu amb la fetillera Circe.

• Cant XI: l'heroi baixa a l'Infern.

• Cant XII: Odisseu es fa lligar al pal major del seu vaixell per poder sentir el cant de les sirenes i impedir-se d'anar-se'n amb elles.

• Cant XVI: Telèmac descobreix que el captaire desconegut que ha arribat a Ítaca és el seu pare.
• Cant XXII: Odisseu es venja dels pretendents que lluitaven entre si pel seu tron i també per casar-se amb la seva dona, Penèlope.

Fixa't en aquests herois i heroïnes: qui són, com són, quins poders tenen i contra què lluiten?

Batman El seu nom real és Bruce Wayne. Lluita contra el crim, gairebé sempre de nit. Utilitza dispositius que inventa. És dur i implacable. Viu turmentat perquè quan era un nen va veure com assassinaven els seus pares.	Catwoman El seu nom real és Selina Kyle. Persegueix els delinqüents per empresonar-los. És àgil com una gata i coneix les arts marcials. De vegades fa servir un fuet. En el passat va cometre robatoris.	Spiderman El seu nom real és Peter Parker. Quan era un estudiant, una aranya radioactiva el va picar. Escala parets, és àgil i fort i llança teranyines. Un cop va deixar escapar el lladre que va matar el seu oncle Ben. L'oncle li va ensenyar que un gran poder és una gran responsabilitat.