tester

Use of cookies

We use cookies to improve and analyse your browsing experience on our web. You can accept these cookies, reject them or choose your settings by clicking on the corresponding buttons. Please note that rejecting cookies may affect your browsing experience. For more information you can consult our Cookies policy.

Configure cookies

Cookies are an essential part of how our web works. The main goal of cookies is to make your browsing experience more comfortable and efficient and to improve our services and the web itself.
Here you can find all the information about the cookies we use and you can activate and/or deactivate them according to your preferences, except for those cookies that are strictly necessary for the operation of the web. Blocking some cookies may affect your experience on the web and how the site works. For more information you can visit our Cookie Policy.

Strictly necessary (technical) cookies

These Cookies are necessary for the web to function and cannot be disabled on our systems. They are generally only set up in response to actions you may take such as requesting services, setting your privacy preferences, logging in or completing forms. You can set your browser to block or warn you about these cookies, but some parts of the web will not work. Information about Cookies.

Analytical cookies

These Cookies allow us to count the number of visits and traffic sources so that we can measure and improve the performance of our site. They help us to find out which pages are the most popular and least popular, and to see how visitors move around the web. All information collected by these Cookies is aggregated and therefore anonymous. If you do not allow these Cookies we will not know when you visited our web. Information about Cookies.

Third party cookies

These cookies are used to analyse your activity in order to show you personalised advertisements. Information about Cookies.

Accept Decline Configure cookies Confirm selected
Search
×
Notes
Search
There are no notes
  • 3. Els ecosistemes
  • To customise Pencil press Alt + Down Arrow
  • To customise Highlighter press Alt + Down Arrow

    Change theme

    Error - please check your internet connection...
    Back

    Blink Help

    x
    Error - please check your internet connection...

    How can we help you?

    No results

    View full manual

    Couldn't find what you were looking for?

    Please describe the issue you are experiencing and provide as many details as possible. Let us know the book, class, access device, licence code, username, used browser or if it occcurs in our app:

    Thickness:
    Font size:
    Filter
      No resources found
      Revision mode

      Revision mode

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Vicenteta «la Cabreta»

      Aprofitant aquests dies assolellats de tardor, hem anat d'excursió a un bosc que està considerat espai natural protegit. Ens hi han acompanyat els pares, diuen que per raons de seguretat. Duen de tot: brúixoles, mapes, prismàtics, aigua, roba… Fins i tot una farmaciola per si ens fem alguna ferida, tenim algun giró de peu, ens maregem o ens ixen bambolles als peus.

      També ens acompanya Vicenteta, una amiga de ma mare. Ella ens ha ensenyat a gaudir de les coses que sap sobre plantes i bestioles. Li diem Vicenteta «la Cabreta».

      Se sorprén en veure un arbre i ens diu:

      —Alça! Això és un teix. Sabíeu que diuen que Robin Hood tenia un arc fet de fusta de teix? A més, tota la planta és verinosa, llevat de la part carnosa i roja de les baies.

      De sobte, salta entre unes pedres i ens conta:

      —I això són roures. Molts animals s'alimenten dels seus fruits, com el gaig, que enterra les bellotes com a reserva d'aliments per a

      l'hivern. Ja pot anar alerta aquest gaig, perquè fa poc vaig veure un falcó perdiguer, un rapaç que caça aus.

      —Escolta, i això què és? —li pregunta una companya.

      —Mare meua! És una llavadora vella. Els humans som capaços de cometre qualsevol barbaritat amb la natura.

      • Busca i explica el significat de les paraules destacades en la lectura.

      • Respon aquestes preguntes sobre la lectura.

      a) Per què creus que a Vicenteta li diuen «la Cabreta»?

      b) Com s’anomenen els fruits del roure?

      c) De quin color és la part del teix que no és tòxica?

      Treballe amb la imatge
      1. Quins éssers vius es veuen en la imatge del bosc? Quins altres éssers vius pots trobar en un bosc, si observes amb atenció?

      1. Indica on hi ha bellotes en la imatge.

      Pense i opine
      1. Quan anem d’excursió, és important que ens comportem d’una manera respectuosa amb el medi ambient i amb lespersones que ens acompanyen. Escriu un text per a explicar com creus que hauries d’actuar si anares a una excursió com aquesta.

      1.  A Vicenteta, no li agrada que tiren fem a la natura, però hi ha persones que pensen que es pot tirar en qualsevol lloc. I tu, què en penses?

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Què és un ecosistema?

      Què és un ecosistema?

      Els éssers vius que habiten la Terra formen part d’ecosistemes.

      Un ecosistema és un conjunt format per tres elements: un lloc i les seues condicions físisques (el biòtop), els éssers vius que l'habiten (la biocenosi) i les nomboses relacions que es donen entre tots.

      El biòtop i els tipus d’ecosistema

      El biòtop estè format pels components no vius de l'ecosistema, com les roques, l'aigua, l'aire o la llum, i per unes condicions de temperatura, humitat, altitud, profunditat...

      Els esculls estan formats per l'acumulació d'esquelets de coralls. Aquests diminuts éssers vius extrauen carbonat de calci de l'aigua, amb el qual formen un esquelet extern que els protegix. El major escull coral·lí del món està davant de la costa del nord d'Austràlia, fa més de 2 000 km i es veu des de l'espai..

      Segons les característiques del biòtop, els ecosistemes poden ser de tres tipus: aquàtics, terrestres o mixtos.

      • Ecosistemes aquàtics. Tenen un biòtop cobert d’aigua. N’hi ha als oceans (esculls de corall, aigües obertes, fons rocosos, fosses…) i als rius, als llacs, a les llacunes, a les basses…
      • Ecosistemes terrestres. Tenen un biòtop no cobert d’aigua.Varien segons el clima, l’altitud o la presència d’aigua. Són els boscos, els prats, els deserts àrids…
      • Ecosistemes mixtos. Es troben a les zones on s’ajunten la terra i l’aigua. Destaquen els de platges, deltes, aiguamolls…

      Classifica els ecosistemes de les imatges segons les característiques del seu biòtop.

      La biocenosi: els éssers vius d'un ecosistema

      La biocenosi és el conjunt d'éssers vius que conviuen en un ecosistema.

      En tots els ecosistemes hi ha diverses espècies d'éssers vius. Per exemple, en una llacuna hi ha joncs, canyís, carpes, agrons...

      S'anomena població el conjunt d'éssers vius de la mateixa espècie presents en una biocenosi.

      Les relacions a l'ecosistema i l'equilibri

      En un ecosistema, tots els elements estan relacionats; és a dir, depenen els uns dels altres.

      Mentre no es produïsquen canvis sobtats o no habituals en els elements de l'ecosistema, es manté en equilibri.

      Es diu que un ecosistema està en equilibri si les seues re­la­cions són estables i permeten la supervivència de les diferents poblacions que hi habiten.

      Els ecosistemes poden perdre l'equilibri si es produïx un canvi sobtat o no habitual en les condicions del biòtop o en alguna de les poblacions de la biocenosi.

      Quan un ecosistema es desequilibra, pot recuperar l'equilibri amb el temps, o es pot destruir i ser substituït per un altre.

      Què creus que ha causat el canvi sobtat a l'ecosistema de la il·lus­tra­ció?

      1. Resumix en un esquema els elements que formen un ecosistema i les seues definicions.

      1. Aplica allò que saps i relaciona cada una de les paraules gregues bio-, -top i -cenosi amb un d’aquests significats: lloc, vida i comunitat.

      1. Explica què vol dir que un ecosistema està en equilibri.

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Les relacions alimentàries

      Els éssers vius d'un ecosistema necessiten obtindre nutrients per a sobreviure. Quan ho fan, es relacionen amb el biòtop i amb altres éssers vius mitjançant les anomenades relacions alimentàries.

      Els éssers de l'ecosistema formen cadenes alimentàries en les quals, segons la manera d'aconseguir els nutrients, ocupen un d'aquests tres grups o nivells: productors, consumidors i descomponedors.

      Els productors

      Els productors són els éssers vius amb nutrició autòtrofa, com les plantes, les algues o determinats bacteris. Aquests éssers poden fabricar els seus nutrients mitjançant la fotosíntesi, a partir d'aigua, minerals i diòxid de carboni que agafen del biòtop.

      Després, usen aquests nutrients per a obtindre l'energia que necessiten i per a fabricar els materials que componen el seu cos.

      Els productors agafen la matèria del biòtop i la transformen en la matèria que forma el seu cos; d'aquesta manera, la integren a la biocenosi.

      Els consumidors

      Els consumidors són els animals i alguns protoctists. Tenen nutrició heteròtrofa; és a dir, s'han d'alimentar d'altres éssers vius per a obtindre els nutrients que necessiten.

      Els consumidors reben diferents noms segons la seua font d'aliment: els fitòfags s'alimenten de productors (plantes, algues...); els carnívors s'alimenten d'altres consumidors (si els cacen, són depredadors; si s'alimenten de cadàvers, són carronyaires); els omnívors s'alimenten de productors, de consumidors i fins i tot de descomponedors.

      La matèria de la biocenosi circula pels diferents tipus de consumidors de l'ecosistema.

      Indica quins d'aquests éssers vius són consumidors i quins, productors.

      Els descomponedors

      Els descomponedors són els fongs i alguns bacteris. Aquests éssers obtenen energia i nutrients descomponent les restes d'altres éssers vius (cadàvers, excrements, fulles i branques caigudes...). Quan els descomponen, els transformen en substàncies com l'aigua, el diòxid de carboni o els minerals, que expulsen al sòl, a l'aire o a l'aigua i queden preparades perquè les usen els productors.

      Els descomponedors tornen al biòtop la matèria que es trobava a la biocenosi; és a dir, la que formava els éssers vius.

      1. Classifica els éssers de l'ecosistema segons la relació que establixen per a aconseguir els nutrients.

      1. Escriu una definició de carronyaire i una de depredador.

      1. Explica com obté els nutrients una alga.

      1. Organitza en una taula els éssers vius que apareixen en la imatge, segons si són productors, consumidors o descomponedors.

      1. Què creus que passaria als llops de la imatge si es moriren les plantes de la zona?

      1. I què passaria si no hi haguera descomponedors como els fongs o els bacteris?

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Altres relacions a l'ecosistema

      Les formigues han colonitzat quasi tots els ecosistemes terrestres del planeta; es calcula que hi ha almenys 10 000 formigues per cada habitant humà. Part de l'èxit que han tingut es deu a la seua organització social.

      Altres relacions que es donen a l'ecosistema van més enllà de les simplement alimentàries, perquè tenen a veure amb la lluita per l'espai per a viure, amb la reproducció, amb la defensa... Es poden donar entre éssers vius de la mateixa espècie o d'espècies diferents.

      Relacions entre éssers de la mateixa espècie

      Alguns éssers vius de la mateixa espècie viuen en grups. Així aconseguixen sobreviure i reproduir-se millor que si visqueren sols. Aquests grups poden ser de diversos tipus. Per exemple:

      • Les associacions gregàries són conjunts d'individus, de vegades molt nombrosos, que no estan organitzats. Són les bandades i els ramats de mamífers herbívors, les bandades d'aus, els bancs de peixos... Quan s'agrupen, es protegixen dels depredadors i s'asseguren de trobar parella per a reproduir-se.
      • Les famílies són grups reduïts d'individus emparentats (pares, fills, germans...). En mamífers com els llops, les mones o els lleons, poden tindre una certa organització, amb individus més o menys dominants. La seua finalitat és millorar la supervivència de les cries, la defensa del grup o la caça.
      • Les societats són grups organitzats i amb una divisió del treball. Es donen en insectes com les formigues o les abelles, en les colònies de les quals hi ha individus que es reproduïxen, d'altres que cuiden de les cries, d'altres que recol·lecten aliments, d'altres que defensen el grup...

      Indica la relació que mantenen els animals de la mateixa espècie en cada imatge.

      Relacions entre éssers d'espècies diferents

      En els ecosistemes, hi ha éssers vius d'espècies o fins i tot de regnes diferents, que es relacionen amb diverses finalitats. Aquesta relació pot beneficiar una de les espècies o ambdues. Per exemple:

      • El mutualisme és una relació en la qual les dues espècies obtenen benefici. Per exemple, hi ha aus que capturen les caparres que piquen la pell i xuplen la sang a grans mamífers; quan ho fan, l'au troba una font d'aliment fàcil i el mamífer queda alliberat de les molèsties. També és una relació mutualista la que hi ha entre les plantes i els animals que les pol·linitzen.
      • El parasitisme és una relació en la qual una espècie es beneficia i l'altra es veu perjudicada. Això passa, per exemple, amb els polls, que viuen, s'alimenten i es reproduïxen sobre la pell dels mamífers o de les aus, i els causen molèsties o malalties.
      • El comensalisme és una relació en la qual un dels individus es beneficia mentre que a l'altre li és indiferent. És el cas de les orquídies, que creixen a les branques altes dels arbres de la selva per a tindre més llum, i no afecten els arbres.

      Observa les imatges i explica quins individus es beneficien i quins ixen perjudicats en les relacions que s'hi descriuen.

      1. Fes un esquema en el qual classifiques i resumisques les relacions que has estudiat . Hi has d'afegir algun exemple.

      1. A més del cas dels polls i el dels mamífers, en el text s'esmenta una altra relació de parasitisme. Quina és?

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Els éssers vius estan adaptats

      Què vol dir estar adaptat?

      Cada ésser viu està adaptat a viure a l'ecosistema del qual forma part; és a dir, té unes característiques o adaptacions que li permeten:

      • Aprofitar o suportar les condicions del biòtop (obtindre oxigen, aconseguir aigua, desplaçar-se en el terreny, resistir el clima...).
      • Relacionar-se amb altres éssers vius (alimentar-se'n o defensar-se'n, associar-s'hi, trobar parella i reproduir-se...).

      Les adaptacions anatòmiques

      Les adaptacions anatòmiques d'un ésser viu són òrgans del seu cos, adequats per a la supervivència en l'ecosistema.

      • Les plantes de llocs molt secs tenen tiges gruixudes que els permeten emmagatzemar aigua, fulles molt xicotetes o convertides en espines amb les quals reduïxen la pèrdua d'aigua per evaporació...
      • Hi ha plantes que tenen espines o parts tòxiques per a evitar que se les mengen.
      • Els animals aquàtics solen tindre aletes i una forma hidrodinàmica per a desplaçar-se bé dins de l'aigua, brànquies amb les quals obtenen oxigen en aquest medi...
      • Els animals carnívors estan proveïts d'òrgans especialitzats en la caça, com ara tentacles, grapes o ullals esmolats.
      • Els animals d'ecosistemes molt freds tenen pelatges o plomatges que els aïllen del fred.

      Descriu totes les adaptacions anatòmiques que reconegues en els éssers vius de les imatges.

      Les adaptacions funcionals dels éssers vius

      Les adaptacions funcionals són característiques del funcionament o del comportament d'un ésser viu que n'afavorixen la supervivència a l'ecosistema.

      • Les plantes que habiten en ecosistemes amb estacions hi adapten els seus cicles vitals: florixen a la primavera, quan hi ha més insectes pol·linitzadors; perden les fulles a la tardor i així eviten congelar-se...
      • Les aranyes teixixen trampes de seda adhesiva, en forma de teranyina, que els permeten caçar insectes.
      • Els mascles de moltes aus canten o fan danses amb les quals atrauen les femelles en època de reproducció.
      • Els grans simis usen eines senzilles; per exemple, pedres per a esclafar llavors o bastonets per a extraure tèrmits.

      La imatge conté informació sobre els éssers que habiten l'ecosistema anomenat manglar, un tipus de bosc que creix a les costes tropicals i el sòl del qual queda inundat d'aigua de mar durant les marees altes.

      Resumix  les adaptacions anatòmiques i funcionals dels éssers vius de la imatge.

      1. Per a què servixen als éssers vius les adaptacions que presenten?

      1. Creus que les ales d'un ocell són una adaptació? Justifica la teua opinió.

      1. Quines adaptacions creus que tenim els éssers humans? Esmenta'n alguna i explica la funció que fan.

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Les persones i els ecosistemes

      Vivim en ecosistemes i els alterem

      Un recurs natural és tot allò que agafem dels ecosistemes i que consumim per a fer les nostres activitats.

      Gràcies a la nostra intel·ligència, les persones som molt eficaces consumint recursos naturals. Això ens ha permés un gran desenvolupament i una gran expansió que, lamentablement, s'han produït d'una manera poc racional, molt agressiva amb la natura i molt desigual entre els diferents països o societats. Aquesta forma de desenvolupament produïx desequilibris als ecosistemes i en la nostra societat:

      • Sobreexplotem els recursos naturals. És a dir, els consumim tan ràpidament i en una quantitat tan gran que no deixem temps perquè es regeneren. Això provoca que s'exhaurisquen.
      • Ocupem, alterem i contaminem els territoris. Els nostres cultius, pastures per al bestiar, ciutats o instal·lacions transformen el medi. A més, els residus i fums que produïm contaminen els biòtops. Això destruïx els ecosistemes.
      • Repartim malament els recursos. En les societats riques es consumix en excés, mentre que en les pobres hi ha persones que no tenen quasi res. Això és injust i produïx problemes socials.

      Resumix en un text la informació recollida en la imatge.

      Explica en què es diferencien els recursos recollits en la imatge dels recursos com el carbó, el petroli, les roques...

      Desenvolupament sí, però sostenible

      Si continuem amb el model de desenvolupament actual, als éssers humans del futur els serà difícil sobreviure. Què podem fer?

      Hem d'aconseguir un desenvolupament sostenible.

      El desenvolupament sostenible intenta garantir la supervivència de les persones de hui i la de les del futur, explotant els recursos naturals d'una manera racional i justa i respectant la natura.

      Per a aconseguir un model de desenvolupament sostenible, és imprescindible que:

      • Per tal de no exhaurir els recursos, usem sobretot els que són renovables i els donem temps suficient perquè es regeneren. Si usem recursos no renovables, procurem reduir-ne l'extracció, reutilitzar els productes que s'hi fan i reciclar els ja usats.
      • Per tal de no destruir els ecosistemes, reduïm la quantitat de residus i de fums contaminants que produïm i creem espais naturals protegits en els quals no es permeten les activitats humanes.
      • Per tal de no malgastar recursos i que n'hi haja per a tots, els països rics canviem el nostre estil de vida.

      Les imatges representen dos possibles models de desenvolupament per a un mateix territori. Explica quin model et pareix més sostenible i per què.

      1. Esmenta alguns recursos naturals que uses a ta casa.

      1. Explica què vol dir sobreexplotar un recurs natural i quines conseqüències té.

      1. Esbrina què és l'anomenada regla de les tres erres.

      1. Fes les consultes que necessites per a anomenar i descriure algun espai natural protegit que es trobe prop del lloc on vius.

      1. Forma, amb altres companys i companyes, un equip de treball en el qual debateu què podeu fer per contribuir al desenvolupament sostenible. Prepareu un mural que resumisca les vostres conclusions..

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Científics Menuts

      Els éssers vius al seu medi

      Al nostre país hi ha medis naturals molt variats. Hi ha costes de diversos tipus, llacunes seques, valls temperades i humides, rius i llacunes.

      Cada un d'aquests medis té unes característiques particulars per a les quals no tots els éssers vius estan preparats. Podem dir que cada medi té uns éssers vius característics.

      Analitzem un medi i els seus éssers vius

      Fixa't en aquests murals. Els han elaborat alguns xiquets i xiquetes de 5é de Primària. Per fer-los:

      • Han anat d'excursió a un dels medis naturals pròxims a la zona on viuen.
      • Quan hi han arribat, han fet fotos del paisatge i de les espècies d'éssers vius que hi han trobat.
      • Després, han recopilat informació i fotos sobre altres éssers vius que no han vist en l'excursió.
      • Finalment, han elaborat els murals.
      1. Investiga quins medis naturals hi ha prop del lloc on vius.

      1. Tria'n un, busca'n informació i digues quines en són les característiques principals.

      1. Fes una llista amb alguns dels animals que hi habiten.

      1. Fes una altra llista amb algunes de les principals plantes que hi habiten.

      1. Intenta esbrinar el nom d'alguna espècie important d'aquest medi i que no siga ni animal ni planta.

      Traiem conclusions

      Si et fixes en els éssers vius que habiten als diferents medis naturals, veuràs que tenen certes característiques que els permeten sobreviure en les condicions que hi predominen. Per exemple, els animals de medis aquàtics solen tindre parts del cos que els permeten nadar.

      1. Tria un dels éssers vius de les teues llistes i digues quines de les característiques que presenta són especialment adequades per a sobreviure en el medi en què viu.

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      Tasques

      Biosfera i biodiversitat

      El nostre planeta gira al voltant del Sol en una zona del sistema solar anomenada «zona d'ha­bi­tabilitat». Aquesta zona està a una distància del Sol en la qual no fa massa calor ni massa fred.
      A més, la Terra té:

      • Una atmosfera, que suavitza la temperatura i ens protegix de les radiacions solars perjudicials.
      • Una hidrosfera amb aigua en estat líquid, que és fonamental perquè els éssers vius puguen construir els seus cossos i fer les seues funcions vitals.

      Aquestes condicions permeten l'existència de la biosfera, és a dir, del conjunt dels éssers vius que habiten la superfície terrestre, l'interior de clevills a les roques, els oceans i les seues profunditats, i les zones més baixes de l'atmosfera.
      Es calcula que la biosfera està formada per més de cinc milions d'espècies diferents d'éssers vius. Aquesta varietat d'éssers vius s'anomena biodiversitat.

      1. Els éssers vius de la biosfera depenen els uns dels altres. Com que estan relacionats, tots els éssers vius de la biosfera són importants. Per exemple, els cérvols depenen de les plantes perquè se n'alimenten. Els llops depenen dels cérvols perquè se n'alimenten. Així:

      a) Podem dir que els llops depenen de les plantes? Explica la resposta.

      b) De quins éssers vius depenem els éssers humans? Esmenta cinc espècies i digues per què depenem de cada una.

      1. La biodiversitat no és igual en tot el planeta. Hi ha regions on hi ha més espècies que en d'altres. Per exemple: en una selva hi ha moltes espècies; en un desert, poques.

      • Quantes espècies veus en el dibuix?

      • Creus que en aquest lloc hi pot haver més espècies que les que s'han dibuixat? Quines?

      • Creus que en aquest lloc hi ha més biodiversitat que en una ciutat? Per què?

      Els ecosistemes humanitzats

      Els ecosistemes humanitzats són els que han modificat els éssers humans. En aquests cultivem les terres, criem bestiar i construïm carreteres, pantans, ciutats...

      Podem agrupar aquests ecosistemes en dos tipus: les ciutats i pobles, i els cultius.

      Les ciutats i els pobles

      Es caracteritzen per la presència de construccions, com carreteres o cases; d'éssers humans; d'animals, com gats, gossos, coloms...

      Els cultius

      Les persones planten al camp una única espècie, com dacsa, blat, arròs, etc.; als horts, tomaques, pimentons, fesols...
      Als hivernacles (terrenys coberts amb plàstics) es cultiven també tomaques, melons, pimentons, etc., però amb un control de la temperatura, de la humitat o del reg.

      Altres cultius són els prats, que servixen per a alimentar el bestiar, com el boví; i les deveses, que són boscos que han modificat les persones.

      A les deveses, els arbres, principalment alzines i sureres, estan molt separats, de manera que els animals, com els porcs o les vaques, hi pasturen sense obstacles. Les persones també utilitzen les deveses per a caçar i per a obtindre productes forestals, com els bolets, la llenya o el suro.

      1. Què és un ecosistema humanitzat? En què es diferencia d'un ecosistema natural?

      1. Què és un prat?

      1. Què es cultiva als horts?

      1. Investiga i explica què és un hivernacle i quins avantatges i inconvenients té.

      1. Descriu el que observes en la fotografia inferior, que mostra una devesa.

      1. Quins productes de les deveses aprofiten les persones?

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

      REPÁS DE LA UNITAT

      Indica què hauria de posar en els requadres A, B, C i D.

      A

      B

      C

      D

      1. Escriu exemples dels dos tipus d’adaptacions dels éssers vius i explica en quina part de l’esquema els hauries d’afegir.

      1. Posa també exemples d’associacions entre éssers de la mateixa espècie i entre éssers d’espècies diferents.

      1. Explica amb més detall la part de l’esquema que parla sobre el model de desenvolupament sostenible.

      1. Explica amb quina part de l’esquema relacionaries la imatge.

      1. Escriu definicions per a aquestes paraules: fitòfag, depredador, carronyaire, banc, bandada i recurs natural.

      1. Explica què creus que són els ecosistemes mixtos i posa’n algun exemple.

      1. Explica per què creus que s’usa la paraula sostenible per a fer referència al model de desenvolupament racional, respectuós amb el medi ambient i just.

      1. Observa la imatge A. S’hi mostra una relació entre dos éssers vius d’un ecosistema. Descriu-la, digues de quin tipus és i explica quines conseqüències té per a aquests éssers.

      1. En la imatge B es pot veure un ésser viu d’un ecosistema amb unes condicions molt extremes. Descriu algunes de les seues adaptacions i digues com creus que l’ajuden a sobreviure.

      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

       

      1. En un ecosistema viuen 500 espècies d’éssers vius. Dues cinquenes parts d’aquestes espècies són productors. També s’hi han comptabilitzat 20 espècies de descomponedors. Quantes espècies de consumidors hi ha?
      consumidors.
        280

      Done
      3. Els ecosistemes
      3. Els ecosistemes
      Without background sound
      Logo

       

      1. L’extinció d’una espècie es produïx quan mor l’últim individu que hi pertany. És un fenomen que últimament s’ha accelerat com a conseqüència de certes activitats humanes, com la caça i la pesca excessives; la contaminació del sòl, de l’aire o de l’aigua; els incendis, que destruïxen una gran quantitat de boscos...

      Observa la imatge, que correspon a un cartell d’una campanya de conscienciació respecte a la talla mínima exigida en el consum d’alguns peixos. Creus que aquestes campanyes ajuden a evitar l’extinció d’espècies? Justifica la resposta.

      ,
      You have completed the lesson!

      Below is the time you have spent on the activity and the score you obtained.

      Time spent

      Score

      1. 1
      2. 2
      3. 3
      4. 4
      5. 5
      6. 6
      7. 7
      8. 8
      9. 9
        Eraser
        Rich text editor
        close